Fa un any, em vaig plantejar aquest trasllat. En aquells moments era una noia forta i vaig dir: tot sortirà bé. A la fi del curs vaig començar a empaquetar les meves coses i els meus objectes valuosos i el mes de juliol ja estava aquí, a Barcelona. El comiat dels meus amics i familiars va ser molt dur, però havia d'afrontar el nou que m'esperava.
Sóc una noia que va néixer a les Illes Canàries però els meus pares són de l’Índia. Fins llavors duia vivint 14 anys de la meva vida en una societat canària, però a casa vaig tenir i segueixo tenint costums distints i propis de la meva religió, l’ hinduisme.
Vaig passar l'estiu aquí, intentant conèixer el lloc i acostumar-me a la novetat: la meva casa, que és més petita, el barri. El difícil encara m'esperava. Aquests dos mesos els vaig passar acabant el trasllat i acceptant la realitat.
Solament coneixia el barri de Sant Antoni i el meu futur col·legi. Al setembre vaig començar l’escola amb bon pas, però tot era molt distint. La gent, les classes, el sistema, tot em sorprenia i el que més: el català.
El primer mes em va costar molt acostumar-me a les classes en català i a la gent nova que m'envoltava. A l'octubre vaig fer amigues i amb elles vaig conèixer grans belleses de Barcelona, que em fascinaven.
Tot començava a estar millor que abans, almenys ara no estava perduda perquè comptava amb el suport, tant en estudis com en altres temes, de les meves noves amigues. No oblidem el suport dels meus pares, que sé que sempre estaran allí.
Nidhi Nagdev - 4ºC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada