El meu nou camí

Ja quasi van ser dos anys des que un estiu vaig arribar a Cataluya, en aquests primers dies era com si estigués en un núvol pèrquè les coses se'm feien diferents; la gent, la típica gent que estava acostumada a veure amb les seves rutines, els meus amics que el veias quan sortia al carrer, ja no hi eren. Els meus avis, no els tenia; la casa meva tan gran plena d'espai, es va convertir en un pis on no podia córrer, llacors em sentia una mica estranya, però això se m'esborrava del cap per la simple raó que hi era amb els meus pares. Després de dos llargs anys, els tenia a prop i sabia que no s'allunyarien mai més de mi.

També tenia a les meves ties, els meus cosins que no els veia des de feia molt de temps. Els tenia a prop.

Quan sortia al carrer o anava de turisme i parlava amb la gent, vaig sentir-me en confiança, havia vist mai que un desconegut, encara que no et conequi, sigui tan amable amb tu! Em vaig sentir benvinguda.

El temps va passar fins que va arribar el dia d'anar a l'escola. Una cosa molt interessant i a la vegada molt intrigant per una nova com ho era jo.

Els primers dies se'm van apropar gent molt amistosa i molt interessant de conèixer que em van ensenyar el col.legi.

A les classes semblava analfabeta perquè no entenia res! (amb ecepció de mates, anglès i castellà) tot era en català, però no va ser cap problema perquè els meus amics m'ajudaven a integrar-me en el seu idioma i així fins ara, sempre tracto de parlar-los en català, ells em diuen que ho faig molt bé i jo els dic gràcies! Gràcies, perque vosaltres sou un dels que m'en ajudat i ho segueixen fent en aquest camí.

Fiorella Castañeda

4rt ESO C

El Gran Canvi

Fa un any, em vaig plantejar aquest trasllat. En aquells moments era una noia forta i vaig dir: tot sortirà bé. A la fi del curs vaig començar a empaquetar les meves coses i els meus objectes valuosos i el mes de juliol ja estava aquí, a Barcelona. El comiat dels meus amics i familiars va ser molt dur, però havia d'afrontar el nou que m'esperava.

Sóc una noia que va néixer a les Illes Canàries però els meus pares són de l’Índia. Fins llavors duia vivint 14 anys de la meva vida en una societat canària, però a casa vaig tenir i segueixo tenint costums distints i propis de la meva religió, l’ hinduisme.

Vaig passar l'estiu aquí, intentant conèixer el lloc i acostumar-me a la novetat: la meva casa, que és més petita, el barri. El difícil encara m'esperava. Aquests dos mesos els vaig passar acabant el trasllat i acceptant la realitat.

Solament coneixia el barri de Sant Antoni i el meu futur col·legi. Al setembre vaig començar l’escola amb bon pas, però tot era molt distint. La gent, les classes, el sistema, tot em sorprenia i el que més: el català.

El primer mes em va costar molt acostumar-me a les classes en català i a la gent nova que m'envoltava. A l'octubre vaig fer amigues i amb elles vaig conèixer grans belleses de Barcelona, que em fascinaven.

Tot començava a estar millor que abans, almenys ara no estava perduda perquè comptava amb el suport, tant en estudis com en altres temes, de les meves noves amigues. No oblidem el suport dels meus pares, que sé que sempre estaran allí.

Nidhi Nagdev - 4ºC

Els Pronoms Febles

Check out this SlideShare Presentation:

Els Pronoms Febles

View more presentations from Helena Bosch.

Presentació del bloc

Tots els alumnes de l'aula d'acollida del curs 2009-2010 us presentem el nostre bloc. L'objectiu és publicar-hi moltes entrades amb les nostres idees, pensaments, treballs etc. Pot resultar entretingut i interessant pels lectors i per nosaltres una bona experiència per aprendre la llengua catalana. Escriurem sobre diversos temes i compartirem els nostres interessos. També ens servirà per a fer-vos conèixer les cultures dels nostres països d'origen.

Nidhi, Fiorella, Patricia, Tian i Ming