Les Oracions Substantives

Check out this SlideShare Presentation:

Les Oracions Substantives

View more presentations from Helena Bosch.

Treball Simone

Check out this SlideShare Presentation:

Treball Simone

View more presentations from Helena Bosch.

Treball Nidhi

Check out this SlideShare Presentation:

Treball Nidhi

View more presentations from Helena Bosch.

金華Treball Ming

Check out this SlideShare Presentation:

金華Treball Ming

View more presentations from Helena Bosch.

Treball Fiorella

Check out this SlideShare Presentation:

Treball Fiorella

View more presentations from Helena Bosch.

Xina a Catalunya

Em dic Ming, sóc xinès, fa gairebé cinc anys que visc a Catalunya, abans d’iniciar aquest viatge vaig sentir parlar de Barcelona, dèien que és una ciutat meravellosa i a prop del mar Mediterrani.

Quan l’avió va aterrar, ja em va venir de gust de visitar tota la ciutat. El meu pare ja m’esperava amb cotxe a la porta, per portar-me a casa.

El segon dia, vaig anar a la famosa Rambla, després el Passeig de Gràcia,vaig visitar vàries obres del famós arquitecte Gaudí. En principi no m’agraden molt els menjars espanyols, poc a poc vaig acostumar-m’hi. Fins ara, ja porto gairebé cinc anys a Barcelona, em trobo molt bé vivint a Barcelona.

Ming.Wang.Z.Yang

El meu nou camí

Ja quasi van ser dos anys des que un estiu vaig arribar a Cataluya, en aquests primers dies era com si estigués en un núvol pèrquè les coses se'm feien diferents; la gent, la típica gent que estava acostumada a veure amb les seves rutines, els meus amics que el veias quan sortia al carrer, ja no hi eren. Els meus avis, no els tenia; la casa meva tan gran plena d'espai, es va convertir en un pis on no podia córrer, llacors em sentia una mica estranya, però això se m'esborrava del cap per la simple raó que hi era amb els meus pares. Després de dos llargs anys, els tenia a prop i sabia que no s'allunyarien mai més de mi.

També tenia a les meves ties, els meus cosins que no els veia des de feia molt de temps. Els tenia a prop.

Quan sortia al carrer o anava de turisme i parlava amb la gent, vaig sentir-me en confiança, havia vist mai que un desconegut, encara que no et conequi, sigui tan amable amb tu! Em vaig sentir benvinguda.

El temps va passar fins que va arribar el dia d'anar a l'escola. Una cosa molt interessant i a la vegada molt intrigant per una nova com ho era jo.

Els primers dies se'm van apropar gent molt amistosa i molt interessant de conèixer que em van ensenyar el col.legi.

A les classes semblava analfabeta perquè no entenia res! (amb ecepció de mates, anglès i castellà) tot era en català, però no va ser cap problema perquè els meus amics m'ajudaven a integrar-me en el seu idioma i així fins ara, sempre tracto de parlar-los en català, ells em diuen que ho faig molt bé i jo els dic gràcies! Gràcies, perque vosaltres sou un dels que m'en ajudat i ho segueixen fent en aquest camí.

Fiorella Castañeda

4rt ESO C